Etiquetes

PERSPECTIVA



En perspectiva,
fixo ulls hipermetrops a l’infinit
Invisible resta l’essència de l’instant.

Creixo a cop de jorn
m’aturo.
Restaré aquí,
en silenci
Sense més pretensió que sobreviure.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Isabel de Yzaguirre14 de març del 2009, a les 14:53

    Em colpeixen aquests versos per la seva vercitat i la seva força. És així tal com dius.

    ResponElimina
  2. Sandra D.Roig14 de març del 2009, a les 15:37

    Gracies isabel,
    les teves paraules sempre em donen força.

    ResponElimina
  3. Teresa Bosch16 de març del 2009, a les 13:35

    Un poema molt maco: m'han agradat molt els tres primers versos.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars