DELS INICIS

Al principi, el vers t’esclata al cap. Deixes de fer quelcom per escriure allà on sigui, un tovalló de bar, l’agenda dels telèfons, i en algun cas la primera pàgina d’un llibre.
Després no sabia què fer-ne de tantes i tantes paraules que brollaven en el moment més imprecís i les regalava.
Personalitzava poemes, escollia llibretes. Havien de ser llibretes, amb el mes bell contingut.

La meva historia amb les papallones comença amb la mort d’una gran amiga, des d’aleshores me les envia, a qualsevol estació de l’any per tal que la tristor no em captivi.
L’estiu passat vaig anar a Carcassona.
Vam entrar en una floristeria a comprar flors pel cementiri, hi tenim el Besavi i allà...
Vaig veure una preciosa papallona blanca de paper, suspesa en l’aire, la mirava, era exacta a les meves i el florista amb un somriure als llavis me la va acostar, dient:
-per tu-, i en aquell moment, vaig decidir fer un tribut a la meva amiga i a les seves papallones.