twin flames, el mite

 

Aquest matí entre mil gestions que havia de fer, m’ha donat temps de veure un documental de Netflix que es diu “twin flames” como apagar fuegos.  

El documental dividit en tres episodis explicava com una secta nord-americana guanya en adeptes tot prometen la fantàstica troballa de la teva flama bessona i l’amor veritable. (això si dins la secta). Això m’ha fet reflexionar moltes coses, la primera i principal és l'afluència de l’espiritualitat. Jo mateixa m’he fet aquesta pregunta moltes vegades i al final vaig determinar que era l´únic recurs que vaig trobar en un moment del temps on la meva vida havia perdut el sentit. Al final quan no veus la llum, l’espiritualitat fou la única llum que m’indicava el camí, tot responent a les lliçons que aprens en una vida. En aquest trajecte i en l’evolució humana sinó acabes entenent que tot el que et passa te una finalitat, la teva ment racional acaba per perdre’s- I tota aquesta afluència de l’espiritualitat s’exalta en un mon absolutament banal que basa la supervivència en l’estatus econòmic. Per estrany que sembli encara hi ha gent que e s pensa rica, i segurament ho és, en bens materials, però molt pobre en valors morals.  Al llarg de la vida he conegut a molta pobra gent rica, i a no tanta però alguna rica pobre. Això és, gent a que se’n refot un “masseratti” perquè el seu quatre llaunes el porta a tot arreu. Al final hi aprens a viure-hi amb el que la vida et dona, i a agrair-ho.

Reprenent el tema de les flames bessones, jo mateixa he viscut algunes connexions importants, connexions que fan que no et calgui parlar amb una persona per saber que pensa o sent, tant si és ell com si es ella. Connexions que fan que pareguin del no-res com si surtissin de la Lámpada d’Aladí cada cop que el penses, però no crec en cap cas que això hagi d'acondicionar ningú a establir una relació sentimental Crec en l’impacte de la resta de persones en tú, i per tant crec que aquestes persones amb les que connectes son d’alguna manera pactades pel Destí, però d'aquí a pensar que el sexe es una comunió d'ànimes, que ets el complementari perfecte que tot és un camí de roses és del tot ingenu. No és només la connexió, si la seva manera d’estimar no és la teva, no el podrás cambiar i sempre seràs infeliç. Per tant crec en la connexió de cors trencats, quan reconeixes en l’altre el dolor que tu ja has passat i vols ajudar, però és narcisista si aquella persona no reconeix que necessita ajuda i no la vol pas la teva ajuda.  Així es que després de molt de Tarot per escriure la Profecia, determino que per més que diguin que és una Unió divina, no ha de ser per l’amor veritable, o potser si, el teu amor a tu mateixa. Aquell que posa límits, que decideix que et mereixes respecte, i afecte i que per més “Flama bessona” si et fa mal. Adéu.