Els senyor dels anells

Fa una pila d'anys que una escola de Vilafranca va contractar l'associació de poetas de la quejo en feia part per a fer un taller de poesia per Sant Jordi. Al final els tres poetes que hi podiem assistir vam ser en Manuel Códoba (al cel sia) i en Jacint Tomás (descansi en pau) i aquesta humil servidora del vers. Quan els companys van  començar a recitar, vaig poder veure com aquells nens i nenes de primer de ESO, anaven recolzant el cap i anaven decaient amb els colzes a la taula  Aleshores em vaig aixecar i vaig demanar-li a la mestra un pc amb altaveus, vaig posar la banda sonora del senyor dels anells, i vaig dir:-qui ha vist el senyor dels anells? un tou de manetes es van alçar i aleshores els vaig dir:- Senyores i senyors els presento a J.R.RTolkien, l'inventor de la Prosa Poètica, si us fixeu en els discurssos dels personatges son poesia pura. Un home religiós i espiritual que creia en la lluita entre el be i el mal. Un home capaç d'inventar-se tot un llenguatge com l´élfic, tot i que els estudis diuent que te una gran semblança a l`Speranto, savíeu que Tolkien parlava tots aquests idiomes ? Llatí, francés y alemany per part de la seva  mare, mentre estaba a l'escola va aprendre, anglés mitjà, anglès antic, finés, gótic, grec, l'italià, noruec antic, l'espanyol, galés y galés medieval. També va estar  familiaritzat amb l'esperanto, danés, neerlandés, lombard, noruec, rus, serbi, suec y antigues formes de l'alemáy modern y eslovac.

Com que es va criar amb un mossén no és d'entranyar que Aragorn, s'assembli a jesucrist, que els elfs siguin els ángels, que els orcos els dimonis, però cadascú de vosaltres ha de poder interpretar aquesta lluita entre el be i el mal. 

Aqui ja estaven fascinats, i aleshores vaig demanar qui vol ser Aragorn? necessitem una arwen! i fordo Bolson  i Bimbo?

Finalment vam culminar amb un poema col.lectiu divertidíssim. 

Un nen va demanar recitar un poema, i aleshores vaig veure que al final de la classe una nena es cobria amb una carpeta!! jajaja. 

A l'endemà era a la rambla de Vilafranca era Sant Jordi i veniem punts de llibre, una dona se'm va acostar i em va dir:- Perdona ets la Sandra? i vaig dir si!, i em va donar un poema que havia escrit el seu fill per mi , i que conservo en privacitat, pe acabar dient:- no sé que has fet però vol ser escriptor!!! 

:)