LA IL.LUSIÓ DELS INICIS.

 

Xopa de tu

Amara'm
d'esquitx de pluja fina,
remulla'm les parpelles.
Dóna'm el palp
que em batega,
amb ulls, teus, d'ambre.
Alça'm d'heli,
trenca'm d'un mos,
escapça'm la llengua
gastada d'escumejar-te els lòbuls.
Aborda aquesta cala
escumosa entre les cames,
per deixar,
la salinitat a les retines
de l'esvaniment que et suplico.

  Ahir en parlávem una amiga i jo de cóm van ser les meves primeres incursions en la poesia, aleshores escrivia a "relats en catala", consistia en escriure un relat o un poema, i un jurat determinava si la teva obra era publicable, si ho acceptàven a l'endemà el veies publicat en la pàgina. Aleshores vaig penjar el poema "Xopa de tu" que va inspirar el quadre "amara'm" de´n Toni Arencon Àries.  Al cap del temps tot comprobant els resultats del meu nom a Google vaig fer la troballa, de primer  em vaig enrabiar, i li vaig escriure tot demanant-li que la propera vegada almenys m'ho podia comentar. Aleshores jo no era conscient de l'increible porta que Déu m'obria. Perqué al poc de temps em vaig embarcar en l'aventura de formar part d'un equip editorial un equip fantástic i entusiasta que anàvem dissenyant una revista digital desde la il.lusió de tots els inicis. De seguida vaig triar la secció "l'art de la nit eterna" que em permetia no només escriure poemes sino que també relats. 

L'altre dia quan vam penjar el panell de somnis a l'empresa, jo volia explicar dón ve l'imatge que he triat al meu espai, es una platja en calma bellíssima de color porpra. 

venia d'un relat que vaoig escriure a "Lo cántich". 

Després de buscar molta estona, no el trobo el relat que volia penjar aqui, però la imatge ve d'un racó d'inspiració on hi vaig quan puc a escriure sola. M'agrada asseure'm al davant del mar, i de vegades no escric res de profit, però alla vaig escriure un relat que transcorria una nit de mar embravit d'una dona que anava a passar uns dies a una casa a peu de mar, una artista en realitat que sortia a banyar-se nua, i diguem que a l'endema hi havien dos cossos escolpits de sorra a la vora del mar. 

No li he mai a en Toni, lo agraïda que estic de que l'atzar unis al poema amb la il.lustració i com d'orgullosa n´estic. 

Vaig al seu blog a felicitar-lo que s'ho mereix molt.