PIGMALIÓ

Avui hem anat al teatre, amb la coral “la bombeta mágica” del meu poble, hem anat a veure “Alícia al Pais dels mòbils” un músical molt divertit pensat per a families, però mentre passejàvem per les estances he trobat aquest cartell “Pigmalió”, m’ha fet gràcia perquè m’ha semblat una senyal. “Pigmalió” en l’adaptació lliure de Joan Oliver escrita originalment per George Bernard Shaw, va ser una obra de lectura obligatória a segón d’administratiu, l’obra em va atrapar des d’un primer moment perqué el lloc geogràfic on passava m’era molt proper en aquella época. Barcelona. 

“veus aquesta mossa, que empra un llenguatge canallesc i nauseabund, la condemnaran a la miséria abosluta tota la seva vida, doncs bé, en sis mesos la fare passar per una gran senyora en un event aristocrátic”. Aquesta era la juguesca de dos lingüistes de renom que van fer entre ells, sobre una noia que venia flors a les rambles a la sortida del Liceu un dia plujós. 

Un dels lingüistes li ofereix una feina d’interina a casa seva, per augmentar els ingressos i la noia accepta confiada, mentre la gobernanta d’ell i ell li ensenyen les maneres de “l’educació” de la burgesia catalana. La Roseta com cavia esperar aprén  rápid i finalment el Dr. Fontanelles guanya la seva juguesca, L’enveja dels servents fa que en un comentari, Na Roseta se’n assabenti que només ha estat victima d’una juguesca, i pren les coses i marxa de la casa. La diferèrencia entre dues classes socials, les aparences es palesen en aquesta obra de teatre perqué amb el que no compta el Dr  és en enamnorar-se profundament de la seva senzillesa, de la seva natural frescura i de la seva dolçor. 

He estat la Roseta, sense evidentment saber-ho a temps. Però més enllà de l’amor que succeix al llibre, en el meu cas personal, aquesta juguesca era molt  més fosca i actual. Tampoc no es tractava de fer-me passar per ningú. 

El cas es que potser en algun moment del temps vaig demanar involuntariament viure Pigmalió, però en el sentit de trobar un “Mentor-“ i jajajaja se’m va oblidarno matitzar que no volia  la part fosca del llibre!!! hem aprés a parlar amb propietat i  ben clarament els desitjos, no sigui cas que un dia em surti Déu i em digui :- però que no és el que volies?.