FÍ.

 

L’Aliga anuncia la fi,

de l’equilibrisme en la fina linea de l’horitzó.

El riu s’enduu un nom

absorta observo el paper moll,

hauria d’haver augurat el desastre.

Descalça enfilo noves cingleres amb tota l’encesa als ulls.

Aquesta ventúria obscena m’esvaneix la cendra-sandra que sóc.

I ja mai més, mai més.