dos idéntics oposats

Avui a la parada de l’autobús m’ha passat una cosa curiosa. El cas és que com que no tinc dades observaba tot al meu voltant, de petita m’agradava jugar a “pensar”, era el meu joc preferit podía pasar-me hores simplement pensant. Estava mentalment a les roques de la platja, sí, és allá on el meu imaginari pasa “la nit més obscura de l’ánima” un dia hi vaig arribar no fa gaire i quan decideixo convertir-me en ostra m’hi aplego de nou. El meu íntim “racó de pensar”. Quan ha aparegut un gat negre amb ulls grocs i brillants, se m’ha acostat i esperava que l’acaronés, jo l’he acaronat mentre li deia, tan bonic que ets i cóm et fugen eh company?, ha estat una estoneta passejant el llom per les meves cames, quan m’he adonat que observaba que a la llunyania hi havia un altre gat que d’un salt s’estava al descampat enreixat que hi ha al davant de la parada, el “meu gat” s’hi ha atansat sigilosament aleshores he vist que el segon gat era idéntic pero estaba un pel més desmillorat, de primer el meu gat si ha acostat mentre l’altre reculava a poc a poc, i finalment “el meu” ha sortit del descampat i s’hi ha assegut al meu costat. El segon gat s’ha acostat a la reixa i després el meu s’han quedat mirat-se l’un a l’altre ben fixament, i aleshores com mágic l’un ha alçat la pota i l`haposat a la reixa, mentre el meu tambe ho feia, quin impacte mirant-se els dos a través de la reixa. I Ho entés de cop, era un efecte mirall!!! El que sentía l’un ho sentía l’altre, he vist la por d’un a l’altre i he pensat son dos idéntics oposats.