BABY I'M FOOL

En sento profundament esgotada, a més es va trencar el disc dur de l’ordinador i he perdut 1496 poemes que es diu aviat gairebé 10 anys de la meva trajectòria literària. Potser és una senyal i haig de re-escriure de nou la meva Poesia, talment revisant la trajectòria vaig adonar-me que he repetit el curset de la vida en diferents ocasions, una lliçó karmica que no m'acabava de quedar clar atès les nefastes conseqüències.  

Ara que m’he dedicat a la Sandra, i no als diferents rols descobreixo que estic profundament avorrida de la vida, aquest buit constant que m’acompanya allà on vaig , aquella tristesa que francament ja no hi hauria de ser de cap de les maneres, que soc una experta en emocions i en homes horitzó, la mestra de la fugida, del silenci, de l’amagatall obscur.   

Me'n vaig a mi, a mi adins de nou. Necessito imaginar-me que estic aquí sentint les estrelles i la remor del vent, tot veient aurores boreals màgiques i obviant aquesta intuïció de la que estava tant orgullosa. La bona notícia es que dec haver tret un notable per idiota.  

Va... ja no m’automaltracto ni m’autoinsulto més.  

Ja fa dies que m’he perdonat i tanmateix cada dia m’assemblo més a la que volia ser.  

Jo mateixa tan si m’estimen com si m’odien, però jo.