ALS MEUS ÁNGELS

 

LA NIT MÉS FOSCA DE L`ÁNIMA

Fa dos mesos que he sortit de la nit més fosca de l’ànima, o crisi com diu la resta de la gent. El cas es que he analitzat la meva vida, he arribat a la conclusió de que havia perdut massa temps tot pensant el “perquè”, quan en realitat era el “per a que?”.

Arribes a la conclusió de que tot el que has viscut així havia de ser per tal que fossis qui ets ara, i el que ets ara condiciona el que seràs. I això passa per acceptar el que la vida t’envia per tal d’aprendre a ser millor. També descobreixes que no vols que ningú, ningú passi el que has passat tu i que faràs tot el que cal per a que així sigui.

Tot allò que fas bo torna, i tot allò dolent també, aquesta frase que els he dit als meus fills de tota la vida, sembla que ha caigut en desús.

L’espiritualitat serveix per intentar ser una bona persona, i al mateix temps per tenir la fe que tot passarà i que tot ha estat per alguna cosa.

Recentment he aprés de mi, una metamorfosi que em fa bellíssima als meus ulls i això provoca que aquest miratge es reflecteixi als ulls dels altres.

Cosir-me les ales perquè haure d’emprendre un vol cap l’inconegut però certa i ferma que em sostenen en la caiguda els meus àngels.

Gràcies!!!