A REVEURE.
M’he pres l’ham de la son, (unes pastilletes blaves) amb la clara intenció
de deixar de pensar i deixar de sentir aquestes onades imbatibles al pit, tot esclatant
plenes d’escuma. Però malgrat l’efecte de les pastilletes que et deixen tot
surant als núvols, com erma, aquesta nit els dits han pres la determinació de
palesar la necessitat vital que els justifiquen. Sento una tristesa profunda,
però també una emoció íntima i secreta de veure com la justícia existeix i de
revalorar com algunes vegades, la vocació i l’escriptura es valoren en la justa
mesura. Avui ens ha deixat Montserrat Abelló i no puc evitar pensar en el seu
somriure i la seva il·lusió contagiosa per la poesia de les dones, una mirada
gairebé infantil i poderosa que feia que al seu davant tot fos senzill, com els
seus versos, i em quedo amb l’honor d’haver-la conegut, ni que sigui com un
puntet de llum en el seu Univers, i amb la promesa de llegir cada un dels seus
versos.
Reposa en Pau, Poeta meva, nostra i sempre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Vols deixar la teva empremta?