LA CLIVELLA

La clivella. 
Doris Lessing
Edicions 62.

Un senador Romà sota l’imperi de Neró, ens fa d’historiador mentre a partir d’uns texts inèdits ens explica la creació de la Humanitat. Mitjançant “La clivella” una roca immensa que dona nom a les coves en una illa remota que alberguen la primera comunitat de dones de la història, de les que elles mateixes creien que es perpetuaven mitjançant la possessió d’un peix, o de la llum de la lluna que els omplia les matrius. Aquesta comunitat descobrirà moltes coses a partir del naixement del primer “monstre” o ruixador, per nosaltres nen. De la vida de les dones i de la nostra natura ens explica l’evolució d’aquelles primigènies que habitaven les coves i que es passaven el dia tot  jaient al sol, i de cóm la por a l’inconegut els feia deixar els nadons mascles a la roca de la mort per a que foren past per les àligues. El que no sabien és que alguns nadons s’havien escapolit i alletats per les cérvoles esdevindrien la primera comunitat de mascles just a la vall. Maire i Astre expliquen com tot desobeint les velles, van a parar a la vall i com descobriren que els ruixadors eren útils per omplir les matrius. La diferència del gènere esdevé cabdal en aquesta obra i ens ajuda a entendre allò bo i dolent que tenim els dos sexes, i com és de necessària la comunió dels dos per a perpetuar l’espècie, però també ens parla de la supervivència i del respecte dels uns vers els altres. Ens parla de l’atractiu de les primeres dones que eren uns pits grans i flonjos plens de llet, i unes natges actives per a poder moure’s bé dins l’aigua, de cóm les dones evolucionen per a la protecció dels nens i les nenes, i els homes per a la protecció de la comunitat. Ambdós comunitats perfectament organitzades en grups com ara: Les protectores de l’aigua, els recol·lectors, els caçadors, i les memòries, aquestes últimes encarregades de memoritzar la història i transmetre-la oralment a les següents generacions. Una història fantàstica que ens desvetlla la lluita per la supervivència, m'ha fascinat aquest fragment i cito: “Quan Maire va tornar amb la seva filla “Nova” aquell noi que s’havia acoblat amb Maire va veure que la nena tenia la mateixa cara que ell, la va prendre de la ma i la dugué a la vora del riu, van mirar-se al reflex de l’aigua (desconeixem si tenien miralls), va mirar-se ell i la nena, després prengué a la nena de la mà, i a Maire de l’altre i junts anaren a ocupar una cabana, i allà va néixer la primera família”. Els ruixadors havien aprés a fer cabanes veient els nius de les àligues".