ORACIÓ PROFANA
Des de l’esfondrament insòlit, estant
reculls fils de llum per fer-ne cabdell.
Encar a l’atenta espera
d’una instància que et sol·liciti.
Seràs imbatible davant
la dansa d’aurores que et relliguen.
A l’auspici del fossar
nien les aus salvades.
Gira envers la llum
que t’és esfera i retorn
d’amor pur que has ofrenat.
Fruir. Com la mar bravant
ResponEliminaque retorna a la matriu primigènia,
com una deu arrelada a la llum,
vinguda de l'atàvic desig del foc.
Desnéixer. Com aquell tot de qui emanares,
imperfecta i eterna, filla d'Arianhrod,
una nit de lluna plena.
Sandra, molt bon poema i vídeo-musical. Gràcies per compartir-ho al teu bloc. Abraçada
ResponEliminaMoltes gràcies als dos!
ResponEliminaEnric et suggereixo que segueixis també el blog de Noèlia, la seva replica fa del poema un tot fantàstic!