EL SOMNI
He somiat que caminàvem, que travessàvem la diferencia
descalces pels camps, tot suportant la inclemència de la injustícia, i l’oblit
despietat. Emissàries dels segles, recorrien en solitud de la foscor per unir la llum de les
torxes de cada peregrinatge, he somiat les veus de les mortes recitant els
versos més ocults, i atiant cada impuls per ser la veu, la veu que sotmetien
constantment. He somiat donzelles encaputxades de negre resistint l’embat del
temps, i tot l’amor per la lletra vetllant els seus camins. DONZELLES DE L’ANY
2000.
...I a més, la cançó és tremenda!!!
ResponEliminaPetons
Josep
Forma part d'un projecte que culmina molt aviat i us explicaré!
ResponEliminaperò l'emoció és Euforia!!!
mil gràcies i petons!
El teu somni deu ser premonitori: ara arribaran els encaputxats i encaputxades negres, per les processons de Setmana Santa. Sempre he lamentat que, i poques vegades al cinema, no es traduïssin les cançons de l'anglès. S'haurien de fer els possibles, per al bon enteniment.
ResponEliminaSi la lletra es correspon al poema, podria simbolitzar una primavera negra.
No sóc a twitter, Sandra, no em vaga el temps, i amb el blog ja en tinc prou per exercitar la literatura de cada dia. Ho dic pels avisos continuats de part teva... Gràcies, però la meva filla m'hi va apuntar i no hi he entrat mai.
Que tinguis bon dimarts.
Estimada Olga,
ResponEliminal'única connexió entre el poema i la cançó és l'emoció d'Eufòria que experimento ara, a les acaballes d'un projecte i d'un treball que em fa especial il.lusió i del que en parlaré. Respecte a Twitter, em sap greu, ho fa el programa de forma autòmatica, miraré si hi trobo una solució o tinc manera d'impedir que t'envii la invitació. Rep una abraçada.