RETROCEDIR ONADES-

Quadre de Gregòrio Gamarra  extret d'aqui

No faré retrocedir les onades. Aquelles que embravides eres portadores de la sàvia amarga i escumosa de perdre’t mil cops. Vaig exiliar-me de tu, tot arrossegant el llast de moments irrepetibles. Vaig marcar amb una creu cada absència teva, i tu tenies marcades totes les creus de cada moment en els que hi he estat, un setanta –cinc per cent a canvi d’un deu. No serà fàcil, ho presento. Vaig decidir que aquesta profecia ja no s’acompliria mai, que m’havia immunitzat i creat l’antídot pertinent per apartar-te del meu camí a la felicitat on t’interposaves, cada cop. Quina bruta desconfiança sento, un regalim de negre que m’endinsa en una papallona que agonitzava i que només et demanava ajuda de tant en tant, i ara, que veus que m’alço les ales i que m’envolta un estrany vent de carícia que a voltes m’empresona, m’irromps a la vida. Tu vas ensenyar-me la impostura de les mirades.

Aquest silenci que m’aborda i qualla, ja ni sé, si podré mirar-te amb aquells ulls. He cicatritzat tant.