CALIDOSCOPI.

Aclucar els ulls, i perdre’s en la visió d’aquest calidoscopi. Ser espectadora dedins el cilindre que gira, i en aquest cilindre observar aquesta immensa torre de babel, on corrues de lletres es desfan en totes direccions, al ritme frenètic de deumil·lèsimes de segon, obrir i tancar parpelles com un diafragma tot captant la llum de cada imatge tot construint moments miratge en una memòria castigada que voldria alleugerir el llast dels dies i les hores.  Respondre totes les preguntes i emetre afirmacions a cada instant en un espai obac, i buit on saps que només sentiràs el ressò de la pròpia veu. Al final descobrir l’obertura d’una cova amb un home assegut a terra, amb els colzes repenjats als genolls, i el cap entre les mans, una ombra només retallada enmig del soroll, i quan l’ofec t’ofèn, t’increpa i et retreu, la cova comença a girar imperible com una roda, aquesta torre de babel en horitzontal és el calidoscopi per on la veig, i després el visor passa a objectiu, i a l’altra banda del calidoscopi, una ombra, la meva exactament en la mateixa posició tot girant imparable al mateix ritme.