LA VERA INTENCIÓ D'ESCRIURE UN LLIBRE

📚 CATÀLEG D’OBRA

✨ 

De blanc setí

Poesia — Primera obra

De blanc setí és un llibre de poesia que transcorre a cavall entre la vida i el somni. Neix del vers que s’escola entre els llençols i que intenta donar forma a la fragilitat dels sentiments quan es confronten amb l’amor.

A mesura que avança la lectura, el llibre es revela com una història que no es pot sostenir del tot: una narrativa invisible que es desfà abans de tornar-se tangible. Si en queda alguna empremta, és tan fràgil com el vidre.

La metàfora i la imatge poètica són els eixos que articulen una veu íntima i sensible, que convida el lector a completar els buits. No hi ha argument explícit, sinó una atmosfera emocional que es desplega entre versos.

El resultat és una exploració de la sensibilitat, de la percepció del dolor i de la manera com aquest dolor s’assumeix, es transforma i, finalment, s’accepta.

Un dels fils invisibles del llibre és la idea que l’oblit també pot ser un començament.

🌙 Nota d’autora

La vera intenció d’aquest llibre no és explicar una història, sinó existir en un moment concret del temps.

Una veu que escriu des de la fragilitat i la necessitat de transformar emocions en paraula.

M’he tornat una mica de paper: m’he afeblit en un sentit i endurit en un altre. Com si escriure fos una forma d’estar viva.

Aquest llibre és un compendi d’il·lusions que es transformen amb la lectura, i de creences fràgils que es confirmen a poc a poc.

No hi ha pròleg, perquè el pròleg és aquest espai on ara ens trobem.

I la primera pàgina és vostra.

🔢 Símbol

El llibre porta el número 8 al llom, símbol de l’infinit. Casualment —o no— també vaig néixer un vuit d’octubre. M’agrada pensar que les coincidències també escriuen.

🌍 La pols del segle

Poesia — Segona obra

La pols del segle és un llibre que parteix del coneixement com a eix central, no des d’una mirada instintiva dels sentiments, sinó des d’una lectura racional i crítica del món contemporani.

El llibre explora les causes i conseqüències d’una crisi que no és només econòmica, sinó també humana. Una crisi que redefineix valors, relacions i formes de convivència.

A través de la poesia, es construeix una mirada que confronta la hipocresia social, la pèrdua de valors comunitaris i la transformació del llenguatge en un sistema de control i distància.

El text utilitza un imaginari simbòlic —ponts, abismes, guies invisibles, paradisos promesos— per parlar d’una societat que promet benestar mentre genera despossessió.

També hi apareix la figura de la dona i la seva fragilitat dins estructures socials desiguals, mostrant una realitat que sovint queda silenciada.

El llibre no busca conclusions ni solucions. Proposa una mirada.

I, sobretot, una invitació a pensar.

🌙 Nota d’autora

Aquest llibre neix d’una necessitat de mirar el món sense filtres, encara que això sigui incòmode.

La funció del poeta no és resoldre, sinó acompanyar la pregunta.

Si aconsegueixo que algú deixi de culpabilitzar la pròpia misèria, encara que sigui per un instant, el llibre ja ha complert la seva funció.

🧭 Símbol

Un intent de mirar el segle a la cara sense concessions, i de transformar la crítica en llenguatge poètic.

🔮 11.11 EL PRESAGI

Poesia contemporània — Tercera obra

11.11 El Presagi és una obra que neix del signe, de la intuïció i de la lectura simbòlica del temps.

El llibre explora la idea de pressentiment com a forma de coneixement, i la manera com els senyals —reals o imaginats— condicionen la percepció de la realitat.

No es construeix des de la certesa, sinó des de l’anticipació: allò que encara no ha passat però ja pesa dins la consciència.

L’obra es mou entre la realitat quotidiana i una dimensió més intuïtiva, on els nombres, les coincidències i els patrons es converteixen en llenguatge intern.

11.11 El Presagi no busca explicar el futur, sinó entendre com el futur ens travessa abans d’arribar.

És un llibre sobre el llindar: entre el que és i el que està a punt de ser.