Xisclen les furies a l'altrabanda del mur.
Ignoren que no es pot passar
pel sedàs del seny
l'estat hipnòtic
al que et sotmet l'obscur.
la veu trémula
que et paralitza,
i la petjada fumejant
del perill quan t'observa.
Obrir la porta del mon
que comença
arran de tu,
per rebre un bany de lucidesa.
La poesia, obrint camins en la foscor, també és la clau per obrir les portes a la lucidesa de bat a bat.
ResponEliminaUn poema molt suggerent com també ho és la imatge.En els temps que estem que mai ens falti un bany de lucidesa per sobreviure.
ResponElimina