SOSPIR LLEU DE LA NIT
No hi ha res...
Com la “nana” dels
grills,
ni com el sospir lleu de la nit
escolant-se per la finestra.
Ni com vestir-se d’ambre
per fer d’una nova espera
un preludi d’or
cruixent,
estol estès sota les petjades
que travessen les estacions del temps.
Les estacions del temps.
ResponEliminaJo diria que la "nana" del grills forma part del sospir de la nit, de vegades no massa lleu...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
A mi m'encanta Roser, em serveix de somnifer el cant dels grills, i el sospir es la corrent de la nit de la tardor. Es un poema ambigu perquè mentre el pensava vaig trobar uns vells pantys en desús, i he acavat fent un "machembrat".
ResponEliminagràcies per venir. una abraçada,