LES VOSTRES MIRADES, LES NOSTRES PARAULES (LO CÀNTICH)

 Avui ha estat un dia ple d'emocions, i això que aquest matí he encès una espelma negra però no pas com la Bruixa Lola, sinó perquè xucli la tristesa i la negativitat que últimament m'acompanya. Després de perdre'ns i d'arribar deu minuts tard, finalment hem arribat a la Plaça Agricultura on celebràvem el recital a càrrec de les entitats organitzadores i on he anat a recitar en nom de Lo Càntich, el brisall i la veu s'han confós en aquell preàmbul de nervis, l'actriu Blanca Pàmpols s'ha encarregat de presentar dolçament a tots els poetes i poetesses que ens hem aplegat, mentre el públic escoltava atentament. La guitarra de Jonny Garcia (Professor de Guitarra de la Unió filharmònica del Prat) ens ha endinsat dins el pou de la poesia, donant profunditat als poemes, per acabar amb una remor de vers que ha proposat en Toni Arencón Arias director editorial de Lo càntich, mentre cada un dels assistents llegíem un poema cada un  diferent en veu baixa.

La tum tum del prat ha arribat amb ritme de tambors, mentre tots anavem bellugant els peus al compàs, i  tornar a veure a l'empar, al Ferran, al Toni a l'Esther, conèixer la Pilar Campmany, el Joan Avellaneda, retrobar al fidel!, una tarde fantàstica plena de poesia que encara duc a la pell.

Soraya Ruiz cantava aquesta cançó de Rossanna en la que m'ha aflorat l'emoció als ulls.
Quan he arribat a casa els dimonis de la Ràpita feien de les seves, i el dia m'ha culminat amb focs d'artifici al davant de la lluna.
I per acabar he après que no ploraré més per les persones discapacitades que com diu el Mateu tots som una mica discapacitats, i ells son immensament feliços.