JOSEP LLUIS ROIG: MESTRE, TRES COPS..

Josep Lluís Roig Sala neix a Oliva (La Safor) el 8 de març de 1967. 

Estudia primària al Col·legi Lluís Vives d'Oliva i amb onze anys escriu el seu primer poema, activitat que ja no abandonarà. A l'Institut Màrius Torres de Lleida descobreix autors com Espriu, Estellés, Lorca, Borges o Pedrolo i té professors com Jordi Pàmies i Pep Coll. Estudia primer i segon de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, que compagina, a partir de segon, amb primer d'Història. En aquells anys descobreix l'esplendor de la literatura catalana des de sempre fins la generació del setanta. Posteriorment cursa tercer de Filologia i segon d'Història a l'Estudi General de Lleida i quart i cinquè de Filologia Espanyola (Literatura) a la Universitat de València. 

L'any següent aprova les oposicions a professor de secundària i aquell estiu és el darrer que treballa amb el seu pare, llaurador, al camp. Des d'aleshores exerceix com a professor en diferents centres: dos anys a València capital, cinc al Complex Educatiu de Xest, un a Bellreguard, on coincideix amb Joan M. Monjo, un altre a Castelló de Rugat i, des de l'any 2000, a Benigànim (La Vall d'Albaida). 

Com a poeta, l'any 1990 obté el Premi Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat per l'obraPer dansar la llum (1991) i guanya, també, el Premi Senyoriu d'Ausiàs March amb el llibre de poemes Amb el gest de les hores (1991). Sal lenta (1992) és premiat amb el Salvador Espriu de poesia jove de 1991. Aquestes tres obres configuren, en part, una primera etapa creativa de l'autor que deixa pas a un període de vuit anys sense publicar. 

L'any 2000, en efecte, apareix l'obra Ebri de vi perdut i el 2001 es publica Oasi breu. L'any 2004 guanya el Premi Recull - Benet Ribas de poesia amb el poemari El somrís de les carreteres secundàries (2004) i el Premi Ciutat de Xàtiva per La presó de l'aigua (2005). Amb Càries (2007) obté el Premi Ibm Jafadja, dels Premis d'Alzira del 2007. El seu darrer llibre de poesia fins a dia d'avui, Peixos d'un mar sec li ha valgut el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia dels Premis Octubre de 2008 i es publicarà el proper mes d'abril a l'editorial 3i4. 

Josep Lluís Roig és autor de tres obres de teatre. Amb Presoners de l'aigua (2003), guanya, l'any 2002, el Premi Ciutat de Vila-real; l'any 2004 obté el Premi Evarist García de Teatre Breu per A joc de daus (2005) i el 2008 guanya el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per l'obra Desàngel (2007). 

Juntament amb Rafael Gomar Lloret i Emili Gil, escriu el llibre de narracions Històries circulars i altres relats (2003) i és autor, també, de El primer paradís (2007), obra guanyadora del Premi de Narrativa Vila de Lloseta, 2007. 

Escriptor eclèctic i prolífic, Roig també publica ressenyes, articles i estudis sobre diferents temes centrats, darrerament, en la poesia més actual. Així, escriu amb regularitat a revistes i diaris com Avui, Levante-EMV, Caràcters o Reduccions.

 Mes informació sobre l'obra

TASTET DE POEMES

 1.

L’aire sorprèn la nit,el seu paisatge:
un vent sentimental,escrit a mà,
s’avança al borrissolde braços rectes
que s’han omplert de lletressense veu, mudes,
perennes sols als llavisdesprés dels salms,
de la saliva.
Només mentre dormiest’he escrit, suau,
sobre la pell els dits,que no existim,
que dies com avui,de vent espès
i tebi com un cos,són un record
que no va ocórrer mai.Que la certesa
és l’ara dels covards,que el son profund
només arriba tard,quan ja no és prou;
que no vam viure maial paradís.

GÀRUM
Hem heretat,dels romans, el gust per
macerar vísceres.En això som, vivim,
mentre fermentaper dins la nostra essència:
som animals,ens agrada olorar-nos
el cos ferit,buscar per on fer sang.
Tirem pel dret.De l’esperit, la carn.
I de la carn,només budell i sexe.

Això són ells.Tu i jo és diferent:
L’instant, desigque no fermenta mai.
Només som ara.Després, no en parlarem.

3

Al got, m’abocaves whisky amb glaçons.
No era important la marca ni l’espera.
Vaig remenar els minuts dintre el gel;
no sonaren tambors ni precipicis.
La llum fonia els ulls com si nevara.
Va quedar el vas a sobre la taula
sense cap glop, complet fins al desglaç.