UTILITAT DE LES TROBADES D'ESCRIPTORS I ESCRIPTORES

Jo mateixa em feia aquesta pregunta a peu d'Euromed, direcció València del nord.
Però haig de reconèixer, que després d'anar al II ENCONTRE DE JOVES ESCRIPTORS, he tornat amb algunes respostes.
La primera és que només el fet que algú et consideri "JOVE I ESCRIPTORA" ja és més que útil, en el meu cas.
Tanmateix més enllà de l'obvietat del significat de la paraula "trobada"·, i del que la interacció entre escriptores i escriptors representa, més enllà de les coneixences personals i com algú deia d'establir xarxes, (en les que no hi crec), simplement perquè aquestes xarxes acostumen a fer aigües, sempre son d'emissió i de poca recepció.
Si hagués d'intitular la trobada no podria emprar cap altra paraula que no fos: "LA DESCOBERTA" perquè he conegut moltes persones que fan coses molt importants per la nostra cultura malgrat la nostra edat, i les dificultats que tenim en quant a visibilitat i presència.
Per si era poc vaig gaudir de la companyia de Noelia Díaz- Vicedo qui esta fent una Tesi sobre "l'amor a la poesia" en les dones, i amb qui recordo frases memorables i rialles conjuntes i també lluites de tres dies i de tota una vida. 
He tingut el plaer de compartir converses i punts en comú amb en David Figueres,. qui ja havia escoltat el dia mundial de la poesia en Vilafranca, així que coneixences comunes també.
Que vaig conèixer a en Xavier aliaga, amb qui ja tenia una relació bloccaire epistolar, i per descomptat ja sabia que seria ponent d'una de les taules,  perquè en la seva taula "LA INFLUÈNCIA DE L'ESCRIPTOR EN LA SOCIETAT" es va posar de manifest la duríssima situació que viu la cultura catalana en constant guerra freda amb la situació politica del Pais Valencià, i és licit que aixi sigui.

Perquè vaig "xalar" com diu la Clídice, amb la Comferència que duia per títol: LA PROJECCIÓ DE LA LITERATURA CATALANA AL MON.
Una pregunta fascinant, que va divergir en molts altres temes.
Per començar vàrem estar d'acord en que la nostra presència a Fankfurt ha afavorit les relacions editorials i per tant ha obert nous camins per a l'enriquiment de la nostra cultura i l'aportació de les altres, Montse (que escriiu a la revista CARÀCTERS) i vinculada al mon editorial aportà que fins el moment les editorials tenien problemes per assolir els drets d'escriptors estrangers que havien de ser traduïts al català, i just en aquell moment la fira ha servit per a identificar-nos com a Cultura.
La taula composada per Pau Sif, Begonya Pozo, Mireia companys, Xenia Dyakonova.  
m'obri als ulls en quant a la problemàtica dels traductors i traductores, en les que i amb els que en la majoría dels casos no gosen tenir ni imprés al llibre l'autoria de les seves traduccions.
Començà en Pau, explicant-nos la seva inicativa a la Universitat de Zadar (Croàcia), on en arribar va decidir activar els mecanismes institucionals per a llengües estrangeres i ha aconseguit no només donar classes de català a alumnes croates sinó que, a més crear una sala de lecturat que ha culminat amb un programa que va permetre la interacció de poetes catalans, amb poetes croates. Difundint l'obra d'ambdós grups en els idiomes croata-català.
Begonya Pozo va fer una introducció magnífica del tema que estàvem a punt d'abordar introduïnt cada una de les persones que conformàven la taula i creant alguns enigmes al respecte sobre la pregunta que planava com a títol de la taula.
Na Mireia parlà de la seva experiència creant una sala de lecturat a Venècia i a qui seguiré la pista des de ja mateix,  i na Xenia ens explicà i va llegir alguns poemes que havia traduit per a la ocasió, explicant-nos com havia hagut d'adaptar algunes frases a la nostra cultura, i això ratifica la pregunta que li vaig fer a Na Vinyet Panyella en la que jo li preguntava si es quedava un bocinet d'ànima en la traducció, i ella em diguè que si.
D'altrabanda m'emporto una col.lecció de moments importants, com per exemple el Palau Ducal de Gandia il.luminat el pati d'armes amb tons taronges i morats i la música d'Ariadna Savall, qui em va fer sentir que havia entrat a l'Agora sense obra escrita i sense haver demostrat res de res, una cadira als núvols sentint la simfonia dels Déus.


Haig de comfessar que vaig tocar amb un dit a en Josep Piera per saber si era real, i vaig assitir a L'HOMENATGE A LA PARAULA, plorar amb la versió  catalana de Lili Marlen per Ester Formosa i traduïda per Feliu, que duc a la maleta dues antologies, una la de'n FELIU FORMOSA intitulada "TOT EL TEMPS QUE ENS HEM BUSCAT"  i signada amb tota la delicadesa del mon, i la humanitat que només tenen els grans, els grans com persones.
Que finalment vaig confirmar les meves sospites que en Josep lluis roig, es tant poeta com persona,
Per cloure em torno a fer la pregunta, de si és útil una trobada d'escriptors i sí, jo no em quedo llegint un llibre a casa ni boja.