PERSONAL OCEÀ

Estic escrivnt "VIVA", és un repte.perquè l'Anna no hi és. I la trobo inmensament a faltar en un moment com aquest, i com que sempre serà "VIVA" mestic obligant a escriure sobre les moments que mhan fet sentir viva.
VIVA pretén ser la paraula que ens fa bategar, rítmics a mida que creix el poemari.
No és fàcil, en un moment com aquest, però avui sem ha acudit el final que és aquest.

Vessa l'oceà de la memòria
cada gota, n'és instant
de tu depén:
enfangar-te
amb llavis sorrencs
la gola
o albirar el porpre
del cel
que tespera demà.

Em pegunto cóm escric això amb els ulls vessant com oceans de la memòria.
També he estat provant un joc al Papallones, si vas al cercador i proves una paraula et surten tots els poemes relacionats.
Avui he estat cercnt resultats a Google, he començat a llegir una pàgina de viatges, amb uns textos preciosos i quan he resseguit lenllaç, altra vegada a plorar, era meu!.
He buscat una imatge amb algú i el destí s'entesta a sotmetre'm a la desmemòria perquè no la trobo.