POTSER DEMÀ...
Potser demà...
duré la sentida de la pell, teva
o m'enllaçaràs en la dansa més antiga.
Un Vals als llençols,
potser demà
sords i cecs
la nit serà tan lleu
que no voldré despertar.
Minúscula com una estrella
que se't fon a les mans.
M'ha agradat molt la imatge de l'estrella que es fon a les mans. Quina fusió més intensa...
ResponEliminaei, potser demà.. o potser avui!!
ResponEliminamillor avui que demà..
;)
Moltíssimes gràcies, Mònica!
ResponEliminasi, eh, quan et fas petita, petita després d'haver estat llum.
Eulàlia, avui sempre! però sino quedà més remei...
Una abraçada per les dues!