PER SI NO PODIES DORMIR...
ADVERTÈNCIA: Aquest post pot provocar somnolència, no subministreu en casos d'úlcera gastruordenal, si conduïu no llegiu.
Després de l'hora del conte, es rar que el meu fill s'adormi. Gairebé sempre acabem comptat de tot.
De primer eren ovelletes, però aviat vàrem descobrir que era soberanament avorrit, així que vàrem començar a comptar estrelles, per Sant Joan comptàvem petards, i així al final comptem el que sen's acut.
Ahir a la nit, després del conte vaig preguntar:
-I que comptem, avui?
-vaques "gordes" saltant la valla.
-seràn en tot cas vaques grasses saltant la reixa, i si son molt grasses anirán lentes que no podrán.
-aquestes son grasses i fortes
-D'acord, va que començo:
una vaca grassa salta la reixa, dues vaques grasses salten la reixa...
-mama, si ho comptes tu t'adorms tu
-tens raò, però tu només en saps fins a cinc
-si, però ho puc probar
-una vaca grassa salta la reixa, dues vaques grasses saten la reixa...
En arribar a cinc, vaig esperar expectant per ón continuàvem i va dir:
-una vaca grassa salta cap dins, dues vaques grasses salten cap dins, tres vaques grasses...
-Aixi m'agrada Marcel, si no en sabem més tornem a començar.(jajajajaja)
Us abraço.
D’això se’n diu enginy, l’enginy i la imaginació del infants que no reconeixen barreres, que no tenen limitacions. Si l’objectiu és contar moltes i moltes vaques gordes, que hi fa que els reals només arribin a cinc?
ResponEliminaEn Marcel s’acabava d’inventar la multiplicació.
Joan
Joan! que bè que m'hagis deixat aquest comentari!
ResponEliminaMoltes gràcies!
:) t'abraço.
Los niños solo saben contar vacas gordas, nunca flacas. Esa es su gran virtud y su enseñanza. A ver si somos buenos alumnos.
ResponEliminaUn beso, Sandra.
Yo tambien tengo una maestra niña o niña maestra.
Julio
las matematicas, como la vida,
ResponEliminaes tornar a comenzar... cada día.
...mas nunca nunca es desde el mismo lugar...
aunque... ¡montemos el número!
un abrazo