LA NOSTRA HORA DEL CONTE


Aquesta nit, el meu fill s'ha adonat de perquè jo li deia que no havia de trencar mai les pàgines d'un llibre.
A les 21:00, es la nostra hora del conte.
Ell escull un conte abans d'anar a dormir, si no hem de llegir cap de l'escola.
Avui ha escollit el Santi i la Nona (nit de Mostres), de Mercè Company i Horacio Helena, ed. Timun mas.Li va regalar el meu germà l'any passat, quan li vaig explicar que els malsons del meu fill no ens deixaven aclucar els ulls.

Com deia, llegíem quan hem arribat sobtadament al final, perquè el meu fill, l'any passat va arrencar-li les dos últimes pàgines.Aleshores ha dit tot estranyat: s'acaba aquí?
-sí- li he contestat, ha arrufat el nas, i acabat dient:- Ara, cóm sabrem el final?-
-No el sabrem-
-si, home!- ha dit.
Acte seguit, i per tal que s'adormís, hem començat a inventar finals possibles. Ha estat divertit, però m'ha promès que no tornara a trencar cap llibre, i m'ha demanat comprar-nos tots, tots, tots els llibres de la Mercè Company.

Després de llegir, algunes informacions penso que tots, tots... serà difícil.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars