Avui per aquelles casualitats he entrat a offilletra, sense adonar-me i amb la pressa de qui llegeix en un moment, he arribat al post de Joan Vera..El blog Me'n recordo consisteix a penjar un article que ha de començar amb la frase: Me'n recordo...
Just en aquell moment m'han començat a rodolar unes llàgrimes rodones i transparents per les galtes, mentre anava dient en veu alta que aquestes ulleres em fan plorar.
Perquè he recordat que jo també baixava al Mont-ferri a comprar-li "REX" al meu avi, que a mi també el meu pare em comprava un "palote" de pela, que la senyorita Consuelo també em va fer llegir "JIM BOTON Y LUCAS EL MAQUINISTA", que també he llegit "Zapatos de fuego y Sandalias de Viento", perquè el tenia a casa de quan la meva mare se'l havia "agafat prestat" de la impremta Ariel, que era on treballava.
Perquè els diumenges també sentia el flamenc al carrer fruït dels múltiples cassetes que sonaven al parc dels ocellets, aixi com l'ensordidor cant dels ocells histèrics amb la música del "carrousel" ubicat al vell mig del parc.
En aquell mercat el meu pare em comprava llibres de segona mà, i jo com en Joan vivia al costat d'una senyora que cnaviaba cupons de lleixiu.
També recordo haver passat cinc minuts abans de la bomba que va esclatar el cotxe de l'ernest Lluch, i llegint aquest post també m'he adonat que com en Joan també sóc Telefonista i escriptora.
Si algú troba un Joan Vera d'Hospitalet de llobregat hem tingut una vida bessona.
Just en aquell moment m'han començat a rodolar unes llàgrimes rodones i transparents per les galtes, mentre anava dient en veu alta que aquestes ulleres em fan plorar.
Perquè he recordat que jo també baixava al Mont-ferri a comprar-li "REX" al meu avi, que a mi també el meu pare em comprava un "palote" de pela, que la senyorita Consuelo també em va fer llegir "JIM BOTON Y LUCAS EL MAQUINISTA", que també he llegit "Zapatos de fuego y Sandalias de Viento", perquè el tenia a casa de quan la meva mare se'l havia "agafat prestat" de la impremta Ariel, que era on treballava.
Perquè els diumenges també sentia el flamenc al carrer fruït dels múltiples cassetes que sonaven al parc dels ocellets, aixi com l'ensordidor cant dels ocells histèrics amb la música del "carrousel" ubicat al vell mig del parc.
En aquell mercat el meu pare em comprava llibres de segona mà, i jo com en Joan vivia al costat d'una senyora que cnaviaba cupons de lleixiu.
També recordo haver passat cinc minuts abans de la bomba que va esclatar el cotxe de l'ernest Lluch, i llegint aquest post també m'he adonat que com en Joan també sóc Telefonista i escriptora.
Si algú troba un Joan Vera d'Hospitalet de llobregat hem tingut una vida bessona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Vols deixar la teva empremta?