ILLES

 Un got trencat, es un Univers a terra que incidit per la llum es una aurora boreal en la finestra.
Suro per un mar inabastable de temps, que sembla no acabar-se mai quan albiro un horitzó encès, i vorejo les illes porpres regalimant el mercuri de les hores petites. Així em passo la vida saludant amb la mà aquells que van infringinr-me un somni, o pintar-me una estela de llum a l'aigua, alguna vegada els que s'asseien amb mi en l'argila un instant només a observar la gravetat de la pedra en enfonsarse. 
Al nord, segueixo al nord mirant les dreçeres equivocades que em pensava durien a bon port. 
La bruixola no va ser mai una gran aliada, i al final el punt exacte on clavar l'áncora ha estat el pitjor triat. 
Però la salinitat de la llàgrima t'alça i l'instint de supervivència et fa continuar nedant així se't cremint les pestanyes.