UN POEMA QUE NO LLEGIRÁS...
No et compadeixis de mi,
no es dolent estimar-te.
No m'escriguis,
No m'enviis misatges,
No pensis que em replegaré sota les ales.
No et dec la vida
per il..lusionar-me.
ni tu a mi...
Mai ens vam donar la mà,
No vàrem atansar-nos l'ànima,
la nostra carn mai fou de vellut
tancant una esquerda sagnant.
Només ens hem desvetllat alguna incógnita
sota la senyera universal de la solitut.
Jo podria ser qualsevol altra,
també ho podries ser tu.
No ens hem contractat,
amics per sempre,
Ni amants per mai
No pensis que s'atura el temps,
si t'has esvaït en l'horitzó
que caic, sí,
que clavo l'áncora en el lloc errat?
sí,
Però m'alço d'impuls.
M´agrada. Respira sinceritat, cap a tu mateixa i cap a la persona a qui et dirigeixes.
ResponEliminaTant de bo sempre es diguessin les coses així de clares
Ara sols has de creure el que has escrit. Sembla difícil, t'ho assegure.
ResponEliminaLa raó t'ha fet escriure el poema, però i els sentiments? Són tan fàcils de dominar?
.... el pitjor de tot, potser es que darrera d'aquesta sinceritat s'amaguen plors envolcallats de silencis no buscats, i la cuirassa està feta tan sols amb el moviment de les ales de les petites papallones dels somnis buscats i no tornats.. m'agrada
ResponEliminacesc
Es hora de creure-ho em toca, si no només em trencaria les ales!
ResponElimina:) gràcies a tots pels comments!
els sentiments no son facils de dominar, només quan planejes sobre ells, i els veus de lluny.