D'ESQUITLLENTES...

D'esquitllentes
caic dels teus llavis,
vull que ens retallem nuus en la paret.
traçar junts l'ombra d'una clau de solfa
lluir uns ulls de sucre glaç.

OhCapità15 d’abril del 2009, a les 4:45
mmm, ... m'ha agradat desquitllentes, ... tot el poema en sí m'ha deixat impregnat d'una bona harmonia,
gràcies.
ResponElimina
Respostes
Pais Secret15 d’abril del 2009, a les 10:12
M´agrada molt aquesta paraula, d´esquitllentes, però em fa la sensació que l´anem perdent.
En aquest poema hi escau molt bé.
ResponElimina
Respostes
Sandra D.Roig15 d’abril del 2009, a les 11:03
Moltissimes gracies als dos pels comentaris, esta penjat a relats en català, però allà no podia modificarlo, i aqui sí. millor així.
:)
ResponElimina
Respostes