diumenge, 25 de febrer de 2018


EL MEU PROCÉS CREATIU POÈTIC
Avui pensava, en una conversa que vaig tenir ja fa algun temps amb la meva àvia, em va dir que a la ràdio havia estat escoltant que deien que els poetes eren visionaris, que la poesia també podia ser ben bé una profecia, aquestes eren les seves paraules, i potser sí, si hi parem atenció ens adonarem que la poesia és a Temporal i quàntica, i que aquestes dues característiques poden atorgar-li aquest poder visionari en el temps.
Sinó no s’entendria perquè el poema de William Blake en el “Pròleg del Rei Eduard IV” em va semblar tan actual la primera vegada que el vaig sentir, i prenia cada cop més rellevància en els últims temps. Així és que aquest poema és indiscutiblement  el tret de sortida de la inspiració de “La Pols del Segle”, que és el poemari que en breu veurà la llum de la mà d’Edicions Tremendes.
Si escolteu aquest poema o el llegiu traduït per mi al català, veureu que podria ben bé parlar de la Guerra de Síria, de la crisi dels refugiats al mediterrani, o del moment que vivim de tensió les nacions amb la tercera guerra Mundial, i de retruc arribareu a la Misèria que explico al Poemari.
Així  és que aquesta nit tinc doble emoció, presentar-vos aquesta primícia acompanyada de l’alegria de publicar un poemari que m’ha portat tres anys en el temps, i per la millor editorial a la que podria haver aspirat, acompanyada d’autores i autors “tremendus” als que admiro profundament.
Gaudiu del poema, i de la Lorenna Mackennit.






O for a voice like thunder                                           
Prologue to "King Edward the Fourth"
William Blake (1783)   
O per  la  veu del Tro!
Oh, Qui tingues la  veu del tro i una llengua per tenallar la gola de la guerra.
Quan els sentits son agitats, i les ànimes son induïdes a la bogeria,
Qui ho pot suportar?,
quan les ànimes dels oprimits lluiten contra l’agitat aire resclosit
Qui ho pot suportar
Quan el remolí de la Fúria procedeix del tron de Déu
I arrufa les celles del seu rostre irat
I llença les nacions unes contra les altres juntes
Qui ho pot suportar
Quan el destí estavella les seves immenses ales sobre la batalla
I navega amb gaubança sobre aquesta marea de mort
Qui ho pot suportar
Quan les ànimes son arrossegades fins al foc etern
I els dimonis de l’infern es deleixen sobre la matança
Qui ho pot suportar
¿Qui,  qui és el culpable?
¿Qui pot  respondre davant  del Tron de Déu?
¡Els reis i els nobles de la terra ho han fet!
Això no és el cel, els ministres ho han fet!


2 comentaris:

  1. No sé com comentar una bona traducció ;-)
    Però sí puc demanar-te que vinguis a Tàrrega a presentar el llibre, perquè el vull -olorar, llegir, estimar, dir i compartir.

    T'he dit ja que t'enyoro?

    Petons, estimada.

    ResponElimina
  2. Estimadíssima Cantireta meva, serà un plaer inmens retrobar-nos a Tàrrega! jo també t'enyoro i molt, aquest poema em colpeix, perqué penso en tantes parts del mon, i si olorarem poesia i llegirem juntes de nou.
    Petons, bonica

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?