dissabte, 30 de juny de 2012

MISERIA




La delectança de fam, 

i l’ànsia de l’espera. 

Empolainat 

clama la despulla de les menges. 

La pols del segle és la misèria, 

sempre acaba ressorgint. 

Somriu 

davant un públic expectant 

i diu gràcies. 



Ningú no  ens va preparar

per la vida inversa.



Aquest poema, no disposa d'imatges, ni videos. Els que podrien fer una suggerència del tema reflectit m'han ferit els ulls i encara em couen. 


3 comentaris:

  1. També aquests mots m'han ferit els ulls i em couen. La pols del segle ens empaita un cop i un cop més.

    ResponElimina
  2. Buffff, no calen imatges. Aquest contrast ens embruta les mans, i la mirada.

    ResponElimina
  3. Jo vaig plorar no t'imagines cóm, veient com abaixava el cap ple d'humilitat, tan ben vestit que anava. I vaig pensar que tot el que li ha estat donat pels motius que siguin, la crisi d'alguns l'havien desposseït fins i tot del menjar.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?