ESTELLÉS POETA DE PARAULA CLARA

La convocatòria en si, parlava de retre homenatge a Vicent Andrés Estelles el dia del seu aniversari, també parlava de menjar un plat Valencià en la seva memòria.
Per mi el dia no ha estat dificil perquè el meu fill li ha demanat a la meva avia (que és de Castellò) que li fes per dinar "arròs a la valenciana" que no es altra cosa que Paella, però no una paella qualsevol, no, no. Un paella com Dèu mana amb Garrofons i safrà, amb mongetes, i musclos, i conill, i pollastre.
Aixi es que la pobra dona amb 88 anys li ha fet una mini-paella de la que hem gaudit al migdia.
Es inevitable per mi, quan llegeixo a Vicent Andrés Estellés un dia com avui, sentir dues coses la primera la veu del meu avi recitant aquests versos que surten dedins, escrits desde la sang, amb la noblesa de la paraula sencilla que et fa encongir un xic més les espatlles i negarte els ulls, sentir a cada vers dels molts que he llegit avui la veu melodiosa i tendra del poeta despullant l'ànima.
Un orgull participar en aquesta convocatòria desde la meva humil aportació i descobrir que dins la meva pantalla fosca estic un xic menys sola que ahir, i sentir finalment que formes part d'alguna cosa gran gran!.
Qui diu que no existeix la Internet Literària.
Vicent, moltes felicitats poeta de paraula clara,
T'he robat LES COSES





LES COSES
Quan, entre gents, estic mut e pensiu.
Ausiàs March

En la foscor, hi havia dones sobre els rastells.
Deien coses obscenes, amablement obscenes,
d'una afalagadora obscenitat potser.
I fumaven. Recordes que, en la foscor, fumaven.
El carrer de Ribot tenia un vell prestigi.
No l'havies vist mai. I no el veuries mai.
Un amic el va dur. Hi havia llums sinistres.
Vàreu passar de llarg. Amb les cames obertes,
les dones s'aventaven l'engonal amb la falda.
Em conten que, a la guerra, feien cua els soldats.
En acabar la guerra, ¿hi hagué, entre aquelles dones,
una depuració? No ho he sabut. No ho sé.
Igual que el mar retorna els ofegats, la guerra
retornava aquells cossos grossos en la foscor.
Si no recorde mal, per aquell temps llegies
—i potser te'n sabies de memòria fragments—
els poemes de Rilke. D'Aleixandre et venia
el delit de la llum —netedat o puresa,
o la impuresa que la netedat podia
redimir, i dius massa, oh, no et claves en bucs!
Vàreu passar de llarg. Al cantó del carrer
dit de Guillem de Castro, vomitares, indigne.

 
 

Comentaris

  1. Un poema molt bonic! La diada blocaire està resultant una meravella. Hi ha molta participació. m'ho estic passant pipa anant de bloc en bloc llegint-lo.

    ResponElimina
  2. allà vaig jo també!
    m'acabo d'alçar...
    gràcies pel comentari!
    peronassos

    ResponElimina
  3. Hola Sandra!

    Tot just acabe de conéixer el teu blog (hi he arribat des del de Pamies). Açò de la diada està tenint molt d'èxit i ens està servint per conéixer més blogaires.

    ResponElimina
  4. Sandra, aquest poema sempre m'ha agradat i m'ha fet pensar molt.

    ResponElimina
  5. Sandra, en algun altre comentari deia que m'agraden especialment les participacions en què la gent explica anècdotes personals, aquells detalls i aquelles coses que no trobarem enlloc més que al blog on ha quedat escrit.

    L'actualització del teu escrit li atorga molt més valor.

    Gràcies per participar i per acompanyar-me durant la meva cerca departicipants a la Diada d'Estellés!

    ResponElimina
  6. El teu comentari m’ha emocionat i m’ha fet venir salivera i ganes de fruir d’aquest arròs de la teva mare i segur que a Vicent Andrés Estellés, un bon amant de la bona taula, també li hauria agradat ser-hi.
    Salut, gràcies, bons aliments i bona taula i llarga vida a la Diada d’Estellés!

    ResponElimina
  7. Hola Sandra, Estellés poeta de paraula clara, i jo afegeixo de carícia profunda... Una bona aportació la teva.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  8. Fantàstic homenatge amb una paelleta amb bajoqueta i clòtxines.

    Paella com les seves paraules: senzilla, contundent i de la terra.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars