DESVETLLA

 

 Desvetlla

Dins d'aquesta afanyosa existència,

l'abaltiment del teu batec,

sé que hi ha una llàntia fosa al fons de tu.

Un nimbe de llum s'imposa, secret,

i s'escola per la córpora

d'aquella cendra inerta que roman dins teu,

i en espiral s'alça lentament.

D'aquella gleva obscura germina un devenir,

l'aflicció muda es desfà,

i d'aquest viarany vinc i em desvetllo.

S'eixoriveix aquest cor brau.

Et prego que conservis aquesta inabastable memòria

i que permetis que l'ànima traci un nou camí.

—Vaig estimar-te, crec—