BOCINS D'ESTRELLES

 

**Arreplego bocins d’estrelles**

Arreplego bocins d’estrelles,

fragments de llum fugissera

que em van fer somriure

amb la innocència de creure

que el cel guarda promeses.

Ara només són restes suspeses

en un firmament obscur,

que es desfan al més lleu contacte

amb la realitat.

Va ser el teu esguard arterós

qui em va induir a somiar

i a confondre el vertigen

amb una forma de volar.

Em vas teixir els somnis

amb un fil d’argent inestable,

mentre jo confonia la llum

amb una veritat possible.

I vaig estimar.

Vaig estimar la constel·lació impossible

que vaig dibuixar amb les teves restes.

Però les estrelles mortes encara brillen.