HOPONOPONO

           

      Un vent blanc d'oblit ja em transporta, sóc a l'ull del no res (ho sé), haurás tingut sota teu mil cossos oberts, tanta i tanta pupil.la trencadissa, camins de saliva resseguint tos els cims. 

Has viscut l'embat embravit d'una mar tot onejant a banda i banda del llit, però ningú t'haura donat el que tenia jo per tu, la inmortalitat. 

HOPONOPONO, jo em perdono haver-me enamorat de tu.