EL DIARI DE SANDRA JONES

 

Benvolgut diari, 

Avui he tret a passejar a la Sandreta, la nena interior. Havíem d'anar a la ciutat, per un tema de Marcel, mentre el tren s'endinsava a la perifèria de Barcelona, observaba l'encís de les fàbriques, imaginava aquelles quatre parets grafitejades plenes de gent d'uniforme, la sirena de l'entrada, la sirena del descans, i em sorprenia d'haver trobat el romanticisme de les máquines. Mai haguera imaginat que la indústria podria ser tan bella. Les xemeneies expulsaven una fumera blanca, i els cotxes semblaven de joguina des de les vies. Ha pujat un home amb una guitarra, i tot seguit s'ha posat a cantar una cançó força coneguda d"ESTOPA"  el cas es que no se sabia ni la lletra, i la gent dissimulava com podia les ganes de riure, I jo pensava en la força motriu de la necessitat. 

A l'entrada de Barcelona he vist tot un barri de "xavoles", cabanes amb sostre d'uralita i joncs, he perdut la meva "urbanitat" he oblidat la ciutat, les presses, l'anonimat de la gent diversa, i semblava una nena petita mirant encuriosida. M'he adonat d'una cosa que no savia, a la meva edat. La consciència dels meus ulls, es a dir entre la hipermetropia, i la intenció, la gent copsa inmediatament la meva mirada i he somrist perqué Marcel se'n ha adonat i ha dit:- mama, cada cop que mires algú se't queda mirant! i el millor de tot es que per primer cop a la vida, em veuen. 

El metro feia una dolça i fresca olor a barreja de perfums, i aquells perfums m'han dut a l'adolescència quan anava a estudiar, i he vist una noia molt semblant a com jo era.  la meva primera motxilla de cuir on possava la carpeta i el petit necesser amb el llapis d'ulls, les compresses i el pintallavis. Les botes de cada septembre, i aquella il.lusió d'estrenar la vida d'adulta. 

Barcelona, es la ciutat més bella del mon.