L'ALTAR

 

L’ALTAR  

Ni cent espelmes enceses,  

I en flames el meu nom,  

Ni la dissort, ni la fam, Ni la solitud, ni el desamor,  

Ni la malaltia, ni la injúria,  

La infàmia i la traïció podran abaixar-me la barbeta.  

La passa meva ferma i amb talons.  

Em precedeixen les ancestres amb ceptres  i Foc.  

Una celestial cort vetllant per tot el meu amor al mon.  

Et miro plàcida i per dins t’envio feixos de llum.  

Sou  la ràbia del núvols al sol.  

T’estimo tant que et fas platònic.