LA DAMA BLANCA, LI PRENC LA MÀ AMB TOT L'AMOR.

 

Amb un infantil esguard 

mira perplexa la Dama blanca 

silent espera de la pell que no sosté l’os.  

Amb veu d’horitzó 

Diu:- Sandra, si demà no hi soc 

busca’m a casa del pare, 

Però no sé si hi seré al davant o al darrere 

Allà on guardàvem els cavalls-.  

L'esguard de la fí és com el del principi.