CIAO CIAO

 

Dedins del brunzit del temps, al voral de l’enclusa que retenia totes les aigües, en aquest instant i ara trenco les argolles que em bloquejaven la sort i el destí, en aquest precís moment et desterro a l’oblit de les paraules primeres, a les banals històries viscudes, et desterro al silenci, a l'esvoranc de la inexistència. Ja no ets per mi, quedat allò que vaig donar-te que et sembla tan poc, i és més del que de tu he rebut t’ho regalo. I als espectadors i espectadores de la meva suposada caiguda a les gàrgoles i les serps snobs del teu entorn, els hi desitjo Benediccions els avio amb tot l’amor que ben segur necessitaran algun dia, i no és que la meva premonitòria indiqui que ha de passar res més que allò que m’han desitjat, allò que heu parlat venia dedins vostre, i tard o d’hora cauen les vendes dels ulls, i tota la profanació de la meva ànima i esperit retorna, amb més força i tot. Jo duc el mantell blanc pur de fer les coses des de l’amor, jo no he injuriat, ni he calumniat, ni tan sols tenia cap pretensió més que alleugerir-te els dies. La meva admiració cap a les persones, i les seves ànimes no em permet el joc brut, per tant. Ni he jugat ni jugo. I ja mai més una miradeta apresa i predeterminada m'aturarà la vida, i ja mai més van jugar ni un minut amb les seves il·lusions. Ves cap a qui es confirmi amb una paraula al dia, jo em mereixo altres mides, a les múltiples opcions Inter nàutiques que mai tindràs del tot i si les tens que t’embriagui tanta felicitat que no puguis resistir-la. Gaudeix de la màscara, jo ja t’he vist per dins i amb això no entinc prou. L’amor t’ha de fer feliç sino es amor per a que vull jo això. M’en vaig d’aquesta història en remot, justament com tú. Ciao Ciao.