ETS MASSA SOMMIADORA I UN PERILL PÚBLIC.

 Avui ha estat un dia dificil, suposo que encara duia la melangia d’ahir, quan el teu entorn s’acostuma a veure’t riure sovint  s’estranya de veure’t amb el posat seriós. 

El video l'ha posat L'Heura. 

Ahir vaig estar  revisant i re-llegint el llinatge familiar, degut a una informació que havia d’enviar a la meva fillola a propòsit d'un treball d’institut. I aquella melangia m’ha acompanyat en tot moment avui. Reconec que he dut apagada la llum i que haguera marxat sense mirar enrere, i m’hagués assegut vora mar a escoltar les onades sense més companyonia  que el vent. 

Sento una pérdua absurda i una tristesa que dissimulo com puc, malgrat intentar per tots el mitjans ser positiva i repetir-me mil desitjos i decrets, Malgrat tot. 

Se’m ha trencat el mobil, i es com si Déu m’apartés de tot i de tots i em sento cada cop més sola encara, més sola i més lluny. 

Aixi que em posare la música dels miracles a veure si pel que sigui la vida m’arregla algún, financer primer si us plau.

La resta ja ho he assumit i acceptat. 

He fet una meditació preciosa on arribes a un altar i hi han les imatges dels que t’han ferit, recorda que qui t’ha fet més mal, te la ferida més gran. M’he imaginat tantes coses per perdonar, i ara només em cal una nit més per aixecar el vol de nou. 

abraçada global