ENVIALI UN ÁNGEL

 

Fins i tot en la gruta més obscura

on regalima la humitat de la solitud

allò on el crit nia.

El plor és un bram empresonat al pit.

On la supèrbia es pentina i la cobdícia riu a cor que vols.

Allà on dansen nues les fúries

I el narcisisme és l’apoderat d’un home bo.

Déu hi envia un àngel,

Ha lluitat amb el dimoni, i la ingènua

fins i tot a ell li volia donar amor.