LA POSSESIÓ DE L'INVISIBLE

 

Vine amb mi,

Sempre camino sola.

Més enllà d’on es parteixen les pupil·les amb horitzons.

Trenco aquesta nit baules i cadenes

de l’estat cíclic que pretenien imperible.

 La passa marcada i rítmica que m’allunya

La dolça melangia d’enyorar el que no he tingut mai.

Podríem dir que m’he permès  la possessió de l’invisible.