ELS NADALS...

Enyoro els nadals de la infantesa, aquells en els que el teu paper només era viure intensament el moment i agrair la immensa sort que tens.

Aquesta nena de la imatge soc jo amb 7 anys aproximadament, me la va enviar la meva tia Montse que la va trobar a la cartera del meu difunt oncle Enrique, Enrique era el germà de la meva avia, el petit per a ser exacte, la foto li va donar la meva avia quan va venir de Villa-real a veure-la a Barcelona, el recordo assentat al menjador de casa meva, i jo jugant sobre els seus genolls que cavalcava amb un fastuós cavall.

Els meus Nadals eren màgics, jo vaig néixer la primera, de seguit vingué la meva cosina i el meu germà. Recordo anar al “Corte Fiel” on hi posaven un stand vermell i unes patges reials cobertes amb abrics de pell peluda i uns barrets d’altres plomes t’agafaven la carta, la maneta i t’asseien al tro reial per fer-te la foto,

Ara l’alegria del Nadal la veig en els ulls de la meva filla i no li podré donar ni una tercera part de la màgia que a mi em donaven i em sento un pel frustrada, no passa res, enguany em quedo treballant, enfocada en la il·lusió que l’any que ve tot serà diferent.

Es un calvari veure tants i tants anuncis de perfums caríssims, de joguines caríssimes on mai obliden posar-hi a sota el subtítol (es ven per separat) es un calvari que et recordin tots i totes els que no poden menjar o tindran un nadal de merda com si només haguéssim de menjar dues setmanes l’any, un  puto calvari veure gent dormint al carrer i no poder fer res mes que plorar per enèsima vegada.

Haig d’aconseguir el meu propòsit de vida aquesta vida m’ha de servir per això per deixar de plorar i actuar i fer i mentrestant no puc parar de recordar tots els que em falten, els que ja mi més podran ser els vius i els morts.

M’haig de centrar en recuperar la meva alegria, la meva innata Alegria que em fa diferent.

Avui algú m’ha preguntat com estava i el pobre s’ha trobat amb unes respostes d’un místic que ja es deu haver espantat, el pobre diu:-que desitges per l’any vinent?- i li he contestat una platja deserta i jo sola, certament fa pànic.