VACANCES-ZEN

 

Ja fa temps que ningú em pregunta on aniré de vacances suposo que es temen la resposta, no els culpo, durant molt de temps he estat lligada a una situació personal i dolorosa de la que mai imaginava en sortiria ben parada. El cas es que he estat dins la crisàlide durant aproximadament 4 anys, en una espècie de letargia on l’Univers ho havia suspès tot, o almenys era la percepció que jo tenia. Ara és el moment de deslliurar-me de tot el dolor i la ràbia, de tota la foscor  i negativitat que duia dintre i de fer una passa més en l’avenç de:-tachaaaannn !!!“les sandres que hi ha en mi”.  Com ja he parlat en alguna ocasió sóc del parer que les persones son molts “rols” en una de sola, per exemple hi ha la Sandra poeta, la Sandra professional, la Sandra mama, la Sandra dona. El cas és que per estar bé emocionalment parlant les necessito al peu del canó a totes! Tot aquest temps la Sandra mama, i la professional  ho han abastat tot, i la poeta es feia menuda e invisible i la dona, la dona havia desaparegut del tot. Així es que encaminades les dos primeres, els toca a les dos últimes.

Aquestes vacances he estat de viatge, però de viatge interior amb l’espasa de llum esquarterant el dolor i la ràbia, tot assassinant de soca-rel la por i els complexes.

Imagina per un moment que l’home més atractiu o la dona més atractiva del mon volgués acostar-se i li fessis pànic  i que tu mort/morta de por arrosseguessis un complex absurd heretat dels quinze anys. Les apostes entre nois, les escopinades per lletja... ja no sóc aquella sóc una dona imparable que sap que vol, i em dic a mi mateixa:- és l’hora d’escriure una tàctica divina i de mirar-me al mirall i repetir-me mil cops, i ep noia una amistat emocional amb tu paga la pena!