FARIO

Santi Baró i Rausell (Olesa de Montserrat, 1965)

Als 16 anys va començar a treballar com a joier al taller de joieria dels seus pares. Tot i que volia ser dramaturg, influenciat per la seva participació des de ben petit a La Passió d'Olesa, va acabar fent d'escriptor, tasca per la qual ha rebut diversos premis. No va ser fins al 1995 que es va decidir a viure de les seves novel·les, i es va dedicar únicament a escriure durant dos anys.[1] Després d'un llarg període sense producció editorial, va publicar El noi que tenia mil anys (2004) i Nit de sang (2006). Aquesta darrera obra va obtenir el 2n Premi Juvenil Barcanova. A partir d'aleshores i gairebé de manera ininterrompuda, Santi Baró ha publicat una desena de novel·les, dues de les quals destinades a públic adult i amb certa notorietat: El rei d'Uruk, que quedà finalista del Premi Ramon Llull l'any 2008, i Tres en ratlla,[2] que relata premonitòriament les manifestacions de l'11 de setembre de 2012 a Barcelona. Actualment combina la seva feina d'escriptor amb la realització de diversos tallers d'escriptura per a nois i noies d'institut

 

Génere:  Crossover

Editorial: Cruïlla

Fario

L’Andrea, una noia de setze anys que fa quart d’ESO, ja ha descobert que els estudis no li serviran de res, aquesta falta de motivació, provoca en ella una incontrolable rebel·lia que la duu directament a ser expulsada de l’institut. Si a més afegim la relació conflictiva que te amb la seva mare, la vida de l’Andrea aparentment sense rumb, comença a dibuixar-se en el moment que la seva mare pren la difícil decisió de portar-la a casa dels seus avis, uns avis que ni ella mateixa coneix, i amb els que la seva mare fa trenta anys que no es parla. La intuïció de l’Andrea, el desig irrefrenable de descobrir el secret del que la mare no en parla, la fa acceptar -no sense retrets- aquesta decisió. Ben aviat s’adona que la imatge dels avis que havia previst i dels seus plans de continuar amb la seva vida, no s’acomplirien en cap cas, una àvia malalta de Parkinson, i un avi sever, una casa rústica als pirineus, seran el fil que li servirà a l’Andrea per refer el cabdell de la seva vida. La remor del vent, l’acolliment de les muntanyes, el cabal del riu portador de truites, seran els elements claus que despertaran en l’Andrea un reguitzell d’emocions que desconeixia, l’ànima de poeta de l’avi li farà de guia per aquestes descobertes. L’amor pels altres, la tendresa, la disciplina, la solidaritat, la culpabilitat, comença a despertar-se dins d’ella, i a desfilar sense que ho pugui controlar, creixerà ràpid entre escumes de rius barbotejant tot aprenent a estimar a en Marc, de la mà del seu avi, expert en la pesca  amb mosca, seran un filó imbatible per redreçar la seva vida.