AL MEU ESTIMAT ÉSSER DE LLUM.

Al meu estimat ésser de llum.                                                  Els Monjos, a 13 de febrer de  2015

Tu, que hem segueixes per aquesta vida frenètica i que no t’espanten ni les meves llàgrimes, ni els nervis, tu que albires cada passa que faig i com m’emociono quan el cor hem domina i dissemino el poc que tinc per agraïr a la vida cada instant, per  trist i míser que sembli. A tu que no hem deixes i que sento a les nits les carícies als cabells tot agombolant-me la mala notícia imprevista, i que em salves, sí, a tu que fas de la vida meva un veritable miracle: Gràcies, per les poques coses que rebo que son d’una magnitud inabastable. L’amor infinit dels meus, i el retorn de l’amor que he donat als altres, que fas de l’esforç poètic una lluita constant, i ara ho entenc, perquè no abandoni. A tu , que hem concedeixes l’honor de tenir un do que hem procura èxits de llum, i que procures per nosaltres. Gràcies, per la llum que hem permet escriure, i per l’aigua que  hem renta i calma la set, per l’escalf de les mantes, per cada boci de pa, i per la força que hem dones per somriure i fer riure als altres. Pels camins que m’obres, i les noves portes que observen en la distància,  Per l’ésser que es fa petit i s’escola dins del somni com un punt de llum i m’atia, tot provocant que no defalleixi en l’intent de la felicitat, per cada dia, i cada nit, per vetllar pels que estimo més que a la meva vida. Gràcies.