DANSA DEL COS QUE SUMÍS S'OFRENA

Al centre del cercle d’espelmes,                                            A Ketin Porta.

vetllava el teu cos nu.

Resseguit els camins de la llengua

d’argent serpents tot ascendint.

Petits torrents d’aigua pels engonals teus.

Seré la blanca ploma que lenta

et recorda la pell.

Dansa del cos que sumis s’ofrena.

Series l’estàtua que pren vida

mentre la molsa del llavi t’instiga.

Dolça olor del teu cos sobre el meu

I un alè de mar embravit.