PARPELLES DE TARDOR

Ara, que l’estiu és un llast d’estela.

M’he pintat les parpelles de tardor,

els marges mussiten remors

m’obren pas mil estols

I els arbres em venten.

Al regne imaginari que em fa Deessa.

el besllum em corona,

i malgrat encara batego

en aquest silenci no hi caps tu.