TENÍEM...

Tenia set anys,

Quan el meu avi amb el bastó apartava

arbusts i matolls i em descobria una secreta riera.

Vuit anys,

Quan vam inventar un restaurant “cuina de mercat”

amb productes de la terra: tomàquet, fonoll i ametlla,

i embolcallàvem pedres amb pàmpols o fulles de plataner.

nou anys,

Quan em feia corones de joncs i em sentia princesa,

També amb les canyes construíem cabanes

Incapaces de sostenir els somnis nostres

i  morien abatudes pel vent.

Amb 10 anys

Fregàvem a consciència la bassa

de les algues enganxades a l’hivern.

Tenia 14

Quan baixàvem a la plaça i

començàvem a sentir la independència de l’edat

17  

un noiet de nit furtiva

em proposà aquesta cascada

per viure una aventura

de pel·lícula americana,

i em vaig quedar asseguda

amb els peus a l’aigua

esfereïda per capgrossos i sabaters. 

19 anys

Quan el meu avi se’n va anar,

I amb ell:

La cabana , la riera, la bassa,

El restaurant, la quitxalla,

Els peus nus al riu,

I em dugué la impotència

que romàs

quan el temps se’t escapa entre les mans.

13 de JULIOL. FONT LES DOUS, 4 DE LA TARDA

Imatges extretes d'aqui